El faig a la Riera d’Avencó. Una raresa botànica a Aiguafreda

Dins dels actes de la 4a. Setmana de la Botànica es va celebrar una visita guiada a la Vall d’Avencó per a conèixer la vegetació i la riquesa botànica de la vall. Un dels objectius de la visita, conduïda pel Dr. J.M. Panareda, era el de verificar l’existència de faigs a la Riera d’Avencó. Una raresa botànica que confirmaria l’extraordinària biodiversitat del Montseny en general i de la Vall d’Avencó en particular.

La tesi que es volia corroborar partia del supòsit que les fagedes existents als vessants obacs de la Calma, entre els 1000 i 1200 metres d’altitud, poden ser l’origen de l’existència de faigs al fons de la vall, situats entre els 400 i els 500 metres en un hàbitat més propi de l’alzinar mediterrani. Com és sabut, el faig és un arbre típic de climes freds i humits, que al nostre entorn trobem només en obagues de la Calma per damunt dels 1000 metres.

L’explicació parteix del fet que les fages (el fruit i llavor del faig) són transportades a través de les torrenteres que davallen de la Calma fins arribar a la Riera d’Avencó on hi troben un ambient fresc i humit mercès a les exuberants vernedes que colonitzen la ribera. El microclima que creen els verns, que poden assolir els 40 metres d’alçada en alguns indrets de la vall, propicia que algunes d’aquestes fages hi trobin l’ambient idoni per a prosperar, arrelin, i donin com a resultat nous arbres. Aquests faigs, que només poden sobreviure al rigor de l’estiu dins d’aquest hàbitat, es troben a escassos metres d’alzines, pins blancs i sureres, arbres que conformen la típica vegetació de muntanya mediterrània de les parts baixes i mitjanes de la Vall d’Avencó.

Com es pot veure a les fotografies, les prop de 25 persones que van participar a la sortida, va poder confirmar aquesta curiositat botànica fotografiant exemplars joves de faig en un indret situat a uns 450 metres d’altitud.