El Parc Fluvial del Congost, una realitat

Aquest dissabte al matí es va obrir el Parc Fluvial del Congost, un espai de natura i esbarjo situat a la part sud de la zona industrial i que dona continuïtat al Parc de Margalef, situat a la part nord i amb el que comparteix plantejament. Un parc obert que ha de seguir el curs de l’any: verd a la primavera i a la tardor, sec a l’estiu, groc i vermell a la tardor per la coloració dels arbres. El parc ocupa 8.800 m2 i el serpenteja un camí de més de 300 m, apte per al passeig i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

El parc s’ha configurat d’acord la normativa urbanística i segons les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, eliminant talussos acinglerats propers al riu. En cas de crescudes del Congost, aquest pendent suau d’herba ha de permetre esmortir la velocitat de l’aigua i evitar la seva acceleració aigües avall. A les entrades del parc un plafó informatiu avisa de la inundabilitat de l’espai. La configuració d’aquest sector també ha contemplat la renovació integral del tub de regadiu hortícola, preexistent de molts anys i que, derivat de la resclosa situada a la part superior, el travessa soterrat de dalt a baix.

Art i natura

Els bancs del parc s’han retolat amb noms de rius i rieres que emmarquen el nostre poble: la Riera de Martinet, el Congost, la Riera d’Avencó i el Torrent de la Llobeta, proper a l’indret. L’escultor aiguafredenc Manel Rodríguez ha fet donació d’una obra seva situada a la part nord del parc.

Una realitat

Després d’anys de planejaments i tràmits, ja és una realitat que podem gaudir entre tots. Cal fer un agraïment especial a les famílies titulars del terreny que en van fer donació, amb generositat i bona entesa amb l’Ajuntament des del primer moment que se’ls va plantejar la proposta, i sense la qual el parc no hauria estat possible. Un espai per al lleure, fer-hi salut i esport, per veure’l evolucionar amb els anys, per a gaudi de veïns i entitats, per veure com creixen els arbres i per seure-hi sota la seva ombra. Per fer-lo nostre i perquè els aiguafredencs d’avui el puguem deixar als de demà.