Cinema Paradiso

Aiguafreda ha arribat a tenir fins a quatre cinemes. El Cinema d’En Francesc, va ser el primer de tots i es trobava a l’actual Passeig de Catalunya, on actualment hi ha un supermercat. En actiu a partir de la dècada de 1920 i fins la guerra civil, s’hi van projectar les primeres pel·lícules que arribaven de Barcelona, encara mudes i en blanc i negre, sovint acompanyades d’un pianista que hi posava la banda sonora en directe.

Posteriorment, el Cafè de Baix , situat al Carrer del Pont, i que tant acollia sessions de ball com projeccions de cinema va ser el lloc on els nostres veïns s’hi apinyaven per a gaudir del cinema durant la dècada de 1940.

El tercer, el més gran, el Cine Novellas, es trobava sobre l’antic bar del mateix nom a l’entrada del poble. Va viure l’època d’esplendor de Hollywood i va ser la gran distracció dels aiguafredencs les dècades de 1950 i 1960 quan la televisió encara no havia arribat a les cases. Va estar en actiu fins als primers anys de la dècada de 1970 amb sessions de cap de setmana i també d’entre setmana. D’aquell cinema se’n conserva un projector que forma part del fons patrimonial hostatjat a l’Ajuntament d’Aiguafreda. Es tracta d’un Marin de 16mm de 1955. Els Marin es fabricaven a Barcelona i van tenir una notable distribució en cinemes de poble. Amb so òptic i transmissió per corretges va ser el responsable de fer somiar petits i grans d’aquelles generacions.

El darrer, el cinema del Centre Recreatiu i Familiar, es trobava a la sala de dalt del Centre, abans Cafè Montseny, també conegut com Cafè de Dalt, antic cafè situat al Carrer del Pont. Va programar sessions de cinema els diumenges a la tarda des de finals de la dècada de 1970 fins a 1990. Per a aquestes sessions, la seva junta va decidir adquirir el 1977 un nou projector, un Eiki, també de 16 mm amb so òptic i magnètic i transmissió per cardan. Un autèntic tanc japonès que encara es troba en perfecte estat de funcionament 35 anys després d’haver projectat el darrer film.

Unes màquines, patrimoni de tots, que ens evoquen passatges i vivències de cinema de poble com a la cèlebre pel·lícula de Giuseppe Tornatore.