Aiguafreda, capital del gel

Enllaç... o quan Barcelona depenia d’Aiguafreda.

Recentment, l’historiador garriguenc Jordi Llimargas he fet lliurament a l’Ajuntament d’Aiguafreda d’un document de finals del s. XVIII on s’exposa que un ciutadà barceloní, Esteve Garriga, signava un acord amb l’ajuntament de la seva ciutat, per fer-se càrrec de l’abastiment de glaç i de neu a la ciutat de Barcelona durant 5 anys. Aquest ciutadà, davant la possible guerra amb França i l’encariment de despeses, demanava unes compensacions pel sobrecost que li podia suposar aquesta eventualitat com també pel fet que els anys anteriors a l’acord havia nevat menys, cosa que obligaria a anar-se a proveir-se “de las congestas de Monseny” (probablement es refereix a poues de la Calma o del Pla de la Barraca), fet que li feia augmentar la distància i els costos de transport.

La part del document rellevant per a nosaltres és que el lloc de procedència d’aquest glaç eren els pous d’Aiguafreda, esmentant que la seva producció podia subministrar gairebé la totalitat del gel que necessitava la capital catalana (“...el lugar del Pueblo de Aiguafreda, que es de donde se saque quasi toda la provision para Barcelona...”), posant en relleu, ja el desembre del 1796, la importància dels pous de glaç d’Avencó.

Podeu accedir a la notícia publicada fa uns anys per l’Ajuntament d’Aiguafreda referent a l’extracció de gel dels pous d’Avencó i a l’únic document filmat sobre aquesta activitat: https://www.aiguafreda.cat/actualitat/noticies/lextraccio-del-gel-a-avenco-en-pellicula.html