El gran dolmen d'Aiguafreda està situat dins la propietat de can Brull en terme d'Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l'Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d'horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C.
La font dels Enamorats es troba situada a la sortida nord del poble en direcció a Aiguafreda de Dalt i és força coneguda per tota la comarca. Un poema que hi ha escrit a la font diu:
La parella enamorada
que els plau anar acostada
per ells la més preuada
és la dels Enamorats.
La riera de Martinet és un bonic rierol d'aigües netes i clares que, en anys sadollats d'aigua, forma uns salts i uns gorgs molt bonics. Arreplega l'aigua que baixa de les rodalies de l'Afrau i les porta fins al Congost.
Aquesta riera fa de línia divisòria entre els termes d'Aiguafreda i Seva.
És una antiga masia situada riera de Martinet amunt en terme municipal de Seva. Actualment està habitada per un pintor i hi podem veure els seus quadres i altres treballs.
Antiga casa fortificada, va ser remodelada primer al segle XV, i més tard al segle XX. En les ruïnes del casal es poden veure fonaments de torres semicirculars. Es troba situat a un quilòmetre al sud de l'antiga església de Sant Martí del Congost. (Aiguafreda de Dalt).
L'església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost.
L'església actual és la del s. XII, amb les seves modificacions, i forma un mateix conjunt amb la rectoria. Exteriorment no és visible l'estil romànic de l'església, ja que està voltada per murs i contraforts per contrarestar la poca solidesa de la base de pedra tosca sobre la qual està fonamentada.
Sota l'església hi ha una cova o cripta on hi ha vestigis d'enterraments, probablement d'èpoques romano-cristianes i visigòtiques.
Just després de l'entrada al recinte, a l'esquerra i obert als quatre vents, hi ha un bonic comunidor, amb un petit altar o padró amb una creu de ferro que data del segle XVIII.
Sobre la façana principal de la rectoria hi trobem un bonic rellotge de sol amb una llegenda al•legòrica del lloc on està situat, diu: "Jo sense sol i tu sense fe, no valem res".
Al darrera i quasi a tocar de l'església hi trobarem un antic cementiri on encara s'hi pot veure alguna tomba amb les seves inscripcions.
L'interior de l'església està format per una nau central, l'absis on hi trobem l'altar i dues capelles laterals que li donen forma de creu llatina. A la capella lateral esquerra hi ha la venerada imatge del Sant Crist. L'actual imatge és del 1953 en substitució de la talla del segle XVII destruïda durant la guerra civil. Si bé l'església d'Aiguafreda de Dalt estava dedicada inicialment a Sant Martí, aquest va anant perdent protagonisme a favor del Sant Crist.
La parròquia d'Aiguafreda de Dalt va perdre la categoria de tal a favor de l'aleshores capella de la Concepció del barri de les Ferreries o Aiguafreda de baix, on avui hi ha el poble que tots coneixem, cap a l'any 1778.
A Aiguafreda de Dalt s'hi celebren dues festes anuals importants. El divendres sant un grup de gent del poble puja a buscar el Sant Crist per baixar-lo a la parròquia actual on s'hi està fins el dia de l'Ascensió en què es torna a pujar. Aquest dia s'hi fa un ofici solemne precedit d'una xocolatada i sardanes. També és costum fer-hi sardanes i missa el segon diumenge de setembre en què s'hi celebra la festa de la Santa Creu.
A pocs metres d'Aiguafreda de Dalt en direcció al Saüc hi trobem la ombrívola font Fresca, ben coneguda per tots els aiguafredencs.
Aquesta casa, avui en runes, va ser en el seu temps una de les cases més belles del voltant . Si bé avui dia no podem veure la bellesa de la casa, sí que podem contemplar l'espectacular vista panoràmica que des d'aquest punt tenim sobre la vall d'Avencó, d'aquesta part del Montseny i fins més enllà dels cingles de Bertí. Pels voltans d'aquesta casa, s'hi poden trobar algunes restes de dòlmens.
L'ermita de Sant Miquel de Canyelles es troba situada a la vall d'Avencó a uns tres quilòmetres a llevant, riera amunt sobre la Casa Nova de Sant Miquel. De les tres ermites que hi ha a Aiguafreda (Sant Salvador i Aiguafreda de Dalt) aquesta és la menys coneguda, però no per això té menys importància.
De la capella de Sant Miquel, que és com se l'anomenava en aquell temps, en trobem les primeres referències escrites el 1309, tot i que és més antiga, segurament de la mateixa època que la de Sant Salvador. Té unes mides de 5 m d'amplada per 10,5 de llargada. Conserva, com és costum en les construccions romàniques, la porta lateral en lloc de la central com a la majoria de les esglésies.
La consueta de 1636 diu que Sant Miquel es troba dins les possessions de can Serra de l'Arca.
Aquesta és l'ùnica de les tres ermites que actualment no té cap mena de culte.
L'ermita de Sant Salvador és la segona més coneguda després d'Aiguafreda de Dalt. Està situada a la vall de l'Avencó prop de la riera del mateix nom i actualment voltada de cases del barri que també porta el nom de Sant Salvador.
Una escriptura del 1154 parla de l'església de Sant Salvador prop d'un torrent en època de pluges.
L'estructura de l'església és molt semblant a la de sant Miquel. Està construïda amb carreus grossos d'arenosa vermellosa i formada per una nau capçada a llevant per un absis rectangular coberta per una volta de canó. Un campanar d'espadanya sobre la façana de mig jorn embelleix la porta de la façana principal. L'habitual porta lateral dels monuments romànics està tapiada.
Actualment en aquesta ermita s'hi celebra la festa de la Transfiguració el primer diumenge d'agost amb missa seguida d'audició de sardanes. Altres dies com l'11 de setembre també s'hi diu missa, així com algun altre esdeveniment religiós familiar.
Està situat a la zona de les pinedes hi podem veure dues grans lloses una mica ajagudes i la resta escmpada pel voltant.L'any 2003 s'hi va fer una actuació de estudi i arranjament de l'entorn.
Situada darrera del cementiri, sobre un espadat deixat per una pedrera