Accés directe als continguts

Ajuntament d'Aiguafreda

Data i hora oficials:21:33 | 28/03/2024

a
Portada > Web (antiga) > Història (antic)

Història (antic)

Reproducció de l'acta de consagració
Aiguafreda de Dalt
Aiguafreda de Dalt
Aiguafreda de Dalt
Aiguafreda de Dalt

Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt (Sant Martí del Congost)

 

Traducció de l'Acta de Consagració d'Aiguafreda de Dalt (Sant Martí del Congost)

En nom del Senyor, Déu suprem i rei etern, l'any vuit-cents noranta-vuit de l'Encarnació del Senyor, indicció primera, vingué l'eximi baró Gotmar, humil i venerable bisbe de la seu de l'Església d'Osona, per a consagrar, dintre de la seva diòcesi, l'església de Déu que és situada a la Vall del Congost, en honor de Sant Martí, Bisbe i confessor de Crist, la qual erigí l'abadessa Emma amb l'ajuda de Déu fins a la seva culminació, i pels seus precs, l'esmentat bisbe vingué a consagrar-la. Per això reconegué que la seva vinguda a aquesta església seria profitosa per a totes parts, consagrà l'església i li concedí els delmes i primícies que pertanyen a aquesta església, o sigui: Nogueroles, el vilar de Sant Martí, Aiguafreda, Avencó, Canyelles, Cantallops, el vilar d'Elià i l'altre Canyelles de Campllong. Igualment l'església de Santa Coloma amb els delmes i primícies dels vilars que li pertanyen, o sigui: Vall Ossera, Vinyoles, Nitbona, Casoles, Centelles, Balona, Màrmola, Vallasnera, el vilar de Ninfridi, el vilar de Riballoms, Ollic, el vilar Guistremir, Gèmenes i l'església del castell de Sant Esteve. Totes aquestes coses abans esmentades i determinades íntegrament, jo, Gotmar, Bisbe, les concedeixo amb els delmes i les primícies i amb tots els bens que pertanyen a aquestes esglésies en honor i dedicació de Sant Martí, de manera que cap comte, centener o tribú no pretengui exigir-hi cap servei, llevat del servei que per honor a la càtedra de Sant Pere haurà de prestar cada any a aquesta seu, com és el costum de les esglésies que pertanyen a aquesta província, o sigui, sis mujades d'annona. Li dono, a més ornaments eclesiàstics, o sigui, una casulla, una estola, un cíngol, i un maniple, un missal i un leccionari, per a remei de la meva ànima i atesa la necessitat d'aquesta església. D'altra banda, jo, Emma, abadessa, dono per a la dedicació d'aquesta església tota l'aprisió que li concedí el meu oncle, difunt, el comte Sunifred, la qual té com a termes, a llevant, el camí que mena a les Canes, i des del camí fins a la font del vilaret de Sant Martí, i des de la font fins al rierol que corre cap al riu. I seguint el riu, fins a l'altre font, fins al arbre on hi ha marcada una creu, i des de l'arbre fins al camí que mena a Canyelles. I li concedeixo al vilaret de Sant Martí, tot el que m'ha previngut per compra en aquell lloc, a l'apèndix de Sant Martí, al vilar anomenat Nogueroles, amb tot el que hi tinc. I li dono una vinya de quatre mujades al lloc anomenat Ollic, i al vilar d'Ossera, tot el que tinc, i un serf propi anomenat Isnard i una serva anomenada Ermengarda. Totes aquestes coses les concedim per la dedicació de l'esmentada església que ha estat consagrada per a remei de la nostra ànima i la dels nostres parents, o sigui, de les que ens precediren, dels presents i dels futurs, a l'esmentada església o als sacerdots, monjos i dones consagrades a Déu que ara serveixen Déu en aquest lloc o amb l'ajuda divina l'hi serviran en el futur. I el que vingui contra aquesta dotació de Sant Martí, bisbe i confessor, o vulgui sostreure'n quelcom, que tingui lligada la seva ànima amb els nostres pecats que desitgem que per això quedin purgats. I que a més se sotmeti a la condemna canònica, que pagui per la força un talent d'or a aquesta església i que d'ara en endavant aquesta dotació resti en ferm. Aquesta donació i dotació de Sant Martí , confessor, ha estat feta el dia de les nones d'agost, l'any primer del regnat del rei Carles.

Gotmar, bisbe, que he fet aquesta dotació i ho subscric, Emma, abadessa, ho subscric, Leuvila, prevere, ho subscric. Signatura de Guifré, rogatori, que ho subscric. Signatura de Teodoric, sots-diaca, que ho subscric. Ocobac, ho subscric. Adroer, prevere, ho subscric. Signatura de Bell, que ho subscric. Rovic, sots-diaca, que ho subscric. Eldelec, ardiaca, ho subscric. Signatura de Baldomar, que ho subscric. Signatura de Mascaró. Signatura de Balfulf. Signatura d'Andreu. Signatura d'Edelmar. Alfons, ho subscric. Adroer, ho subscric. Signatura de Mirell. Signatura de Calvell. Signatura de Frugell. Signatura de Todari. Signatura de Desideri. Signatura de Sunifred. Signatura d'Eliseu. Guneric, prevere, ho subscric. Signatura de Frodelaic, que ho subscric. Signatura de Pere. Signatura de Giscafred, que ho subscric.

Atanagild, prevere, que he escrit aquesta dotació de Sant Martí, confessor, i l'he subscrita el dia i l'any abans esmentats.

 

Escut d'Aiguafreda
Bandera d'Aiguafreda

L'escut i la bandera d'Aiguafreda

Escut d'Aiguafreda

Escut truncat: al 1r. de gules, sembrat de creuetes d'argent i al 2n. d'or, 3 tupins de sable, els de cap afrontats. Per timbre una corona de baró.

En aquest escut hi és representat l'escut d'armes dels Cruïlles, camp de gules sembrat de creuetes d'argent i els tupins de sable de l'escut dels Pignatelli, barons d'Aiguafreda els darrers segles de domini senyorial.

 

La bandera d'Aiguafreda

Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample amb la meitat superior vermella sembrada de creuetes blanques, només tres de les quals son senceres i amb la meitat inferior composta de dues faixes juxtaposades, una de groga i la inferior, negra.

 

Gegants d'Aiguafreda

Els gegants d'Aiguafreda

Els actuals gegants d'Aiguafreda van ser estrenats el 1983. Cap el 1940-41, un cop acabada la Guerra Civil, es té constància que per tal de donar més relleu a les festes populars, es van adquirir uns capgrossos, fet del qual se'n té constància oral i fotogràfica.

L'avi de Can Pastor, Albert Cruells, que tocava el flabiol i Joan Miró, conegut com El Ros, que tocava el bombo, els acompanyaven en les seves sortides. Tanmateix, quan aquests capgrossos es van malmetre van decidir convidar els gegants de poblacions veïnes per continuar amenitzant les festes.

 

EL GEGANT: GUIFRÉ EL PELÓS

Pes: 60 kg

Mida: 3,55 m

Material: Cartró-pedra i fusta

Estrena: 25 de setembre de 1983

La població d'Aiguafreda volia que el seu gegant representés un personatge noble i que, alhora, evoqués els orígens de la seva població. És per això que es tracta de Guifré el Pelós, primer comte independent de Barcelona, fundador de la dinastia catalana. Guifré I va lluitar contra els sarraïns i va alliberar les nostres terres dels invasors. Després les va repoblar quan Aiguafreda encara no existia com a entitat pròpia.

L'existència de Sant Martí del Congost (actual Aiguafreda de Dalt) deu bona part de la seva raó de ser a aquesta tasca repobladora. L'església, situada en terra de frontera, la va ordenar consagrar poc després la seva filla, l'abadessa Emma de Sant Joan, el 898, quan el comte ja havia mort.

Va vestit amb gales medievals i porta una espasa que li penja del cinturó. Amb la mà dreta sosté un vell pergamí que representa la carta de donació i privilegis i que és la partida de naixement de l'alta Vall del Congost. Al pit hi exhibeix l'escut de la població d'Aiguafreda. Durant l'any 2004 se li va fer el vestit nou amb l'escut actual de la població.

LA GEGANTA: LA BARONESA DE CRUÏLLES

Pes: 60 kg

Mida: 3,55 m

Material: Cartró-pedra i fusta

Eestrena: 25 de setembre de 1983

El nom de Baronessa de Cruïlles li ve donat perquè Aiguafreda volia que la seva geganta representés algú de la noblesa i que recordés els inicis de la història de la població. Volien, a més que simbolitzés també la dona d'Aiguafreda, una dona de gran bellesa, seriosa, afectuosa, amant de la llar i de la família, intel·ligent, comprensiva i una mica apassionada.

Així, la geganta representa la baronessa de Cruïlles, la noble família i nissaga que durant uns dos-cents anys va regentar la vida civil d'aquesta població. A la mà hi porta un pomell de roses, símbol de l'amor, la sensibilitat i la pau. Durant l'any 2004 se li va fer el vestit nou.

El dia de la presentació oficial dels gegants, es va dur a terme la cerimònia del bateig a la Plaça de l'Ajuntament. Albert de Sicília Cruells, secretari municipal del moment, va ocupar-se de la presentació.

Tant la Baronessa de Cruïlles com el Comte Guifré, quan surten a ballar van acompanyats per una colla de capgrossos fets a Casa Ingenio i que representen una família de nans: la mare, el pare, el nen...

 

 

Darrera actualització d’aquest contingut: 12/02/2014 a les 09:10h
Ajuntament d'Aiguafreda

Ajuntament d'Aiguafreda

Pl. Ajuntament, 1. 08591

Tel. 93 844 22 53 | Fax: 93 844 21 85 - a/e: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

C.I.F.: P-0801400C

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona