Ajuntament d'Aiguafreda
Història
ESTUDI HISTÒRIC SOBRE AIGUAFREDA DE DALT
Estudi històric sobre Aiguafreda de Dalt promogut per l'Ajuntament d'Aiguafreda i realitzat per Contrafort, (gestió cultural desenvolupament local conservació), amb la cl·laboració de la Diputació de Barcelona.
Estudi finalitzat el juliol de 2008.
- Estudi històric Aiguafreda de Dalt - 1 (1.01 MB)
- Estudi històric Aiguafreda de Dalt - 2 (1.95 MB)
- Apèndix estudi arquitectònic d'Aiguafreda de Dalt - Planols (70 kB)
Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt
Traducció de l'Acta de Consagració d'Aiguafreda.
En nom del Senyor, Déu suprem i rei etern, l'any vuit-cents noranta-vuit de l'Encarnació del Senyor, indicció primera, vingué l'eximi baró Gotmar, humil i venerable bisbe de la seu de l'Església d'Osona, per a consagrar, dintre de la seva diòcesi, l'església de Déu que és situada a la Vall del Congost, en honor de Sant Martí, Bisbe i confessor de Crist, la qual erigí l'abadessa Emma amb l'ajuda de Déu fins a la seva culminació, i pels seus precs, l'esmentat bisbe vingué a consagrar-la. Per això reconegué que la seva vinguda a aquesta església seria profitosa per a totes parts, consagrà l'església i li concedí els delmes i primícies que pertanyen a aquesta església, o sigui: Nogueroles, el vilar de Sant Martí, Aiguafreda, Avencó, Canyelles, Cantallops, el vilar d'Elià i l'altre Canyelles de Campllong. Igualment l'església de Santa Coloma amb els delmes i primícies dels vilars que li pertanyen, o sigui: Vall Ossera, Vinyoles, Nitbona, Casoles, Centelles, Balona, Màrmola, Vallasnera, el vilar de Ninfridi, el vilar de Riballoms, Ollic, el vilar Guistremir, Gèmenes i l'església del castell de Sant Esteve. Totes aquestes coses abans esmentades i determinades íntegrament, jo, Gotmar, Bisbe, les concedeixo amb els delmes i les primícies i amb tots els bens que pertanyen a aquestes esglésies en honor i dedicació de Sant Martí, de manera que cap comte, centener o tribú no pretengui exigir-hi cap servei, llevat del servei que per honor a la càtedra de Sant Pere haurà de prestar cada any a aquesta seu, com és el costum de les esglésies que pertanyen a aquesta província, o sigui, sis mujades d'annona. Li dono, a més ornaments eclesiàstics, o sigui, una casulla, una estola, un cíngol, i un maniple, un missal i un leccionari, per a remei de la meva ànima i atesa la necessitat d'aquesta església. D'altra banda, jo, Emma, abadessa, dono per a la dedicació d'aquesta església tota l'aprisió que li concedí el meu oncle, difunt, el comte Sunifred, la qual té com a termes, a llevant, el camí que mena a les Canes, i des del camí fins a la font del vilaret de Sant Martí, i des de la font fins al rierol que corre cap al riu. I seguint el riu, fins a l'altre font, fins al arbre on hi ha marcada una creu, i des de l'arbre fins al camí que mena a Canyelles. I li concedeixo al vilaret de Sant Martí, tot el que m'ha previngut per compra en aquell lloc, a l'apèndix de Sant Martí, al vilar anomenat Nogueroles, amb tot el que hi tinc. I li dono una vinya de quatre mujades al lloc anomenat Ollic, i al vilar d'Ossera, tot el que tinc, i un serf propi anomenat Isnard i una serva anomenada Ermengarda. Totes aquestes coses les concedim per la dedicació de l'esmentada església que ha estat consagrada per a remei de la nostra ànima i la dels nostres parents, o sigui, de les que ens precediren, dels presents i dels futurs, a l'esmentada església o als sacerdots, monjos i dones consagrades a Déu que ara serveixen Déu en aquest lloc o amb l'ajuda divina l'hi serviran en el futur. I el que vingui contra aquesta dotació de Sant Martí, bisbe i confessor, o vulgui sostreure'n quelcom, que tingui lligada la seva ànima amb els nostres pecats que desitgem que per això quedin purgats. I que a més se sotmeti a la condemna canònica, que pagui per la força un talent d'or a aquesta església i que d'ara en endavant aquesta dotació resti en ferm. Aquesta donació i dotació de Sant Martí , confessor, ha estat feta el dia de les nones d'agost, l'any primer del regnat del rei Carles.
Gotmar, bisbe, que he fet aquesta dotació i ho subscric, Emma, abadessa, ho subscric, Leuvila, prevere, ho subscric. Signatura de Guifré, rogatori, que ho subscric. Signatura de Teodoric, sots-diaca, que ho subscric. Ocobac, ho subscric. Adroer, prevere, ho subscric. Signatura de Bell, que ho subscric. Rovic, sots-diaca, que ho subscric. Eldelec, ardiaca, ho subscric. Signatura de Baldomar, que ho subscric. Signatura de Mascaró. Signatura de Balfulf. Signatura d'Andreu. Signatura d'Edelmar. Alfons, ho subscric. Adroer, ho subscric. Signatura de Mirell. Signatura de Calvell. Signatura de Frugell. Signatura de Todari. Signatura de Desideri. Signatura de Sunifred. Signatura d'Eliseu. Guneric, prevere, ho subscric. Signatura de Frodelaic, que ho subscric. Signatura de Pere. Signatura de Giscafred, que ho subscric.
Atanagild, prevere, que he escrit aquesta dotació de Sant Martí, confessor, i l'he subscrita el dia i l'any abans esmentats.
L'escut i la bandera d'Aiguafreda
Escut d'Aiguafreda:
Escut truncat: al 1r. de gules, sembrat de creuetes d'argent i al 2n. d'or, 3 tupins de sable, els de cap afrontats. Per timbre una corona de baró.
En aquest escut hi és representat l'escut d'armes dels Cruïlles, camp de gules sembrat de creuetes d'argent ; i els tupins de sable de l'escut dels Pignatelli, barons d'Aiguafreda els darrers segles de domini senyorial.
La bandera d'Aiguafreda :
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample amb la meitat superior vermella sembrada de creuetes blanques, només tres de les quals son senceres i amb la meitat inferior composta de dues faixes juxtaposades, una groga i la inferior negra.
Els gegants d'Aiguafreda
Cap el 1940-41, un cop acabada la Guerra Civil, es té constància que per tal de donar més relleu a les festes populars, es van adquirir uns capgrossos. D'això en tenim documentació oral i fotogràfica.
L'avi pastor Albert Cruells, que tocava el flabiol i el Sr. Joan Miró, conegut com el Ros, i que tocava el bombo els acompanyaven en les seves sortides. Tanmateix quan aquests capgrossos es van fer malmetre van decidir convidar els gegants de poblacions veïnes perquè les seves festes continuessin sent tan reeixides.
EL GEGANT: GUIFRÉ EL PELÓS
PES: 60 kg.
MIDA: 3,55 m.
MATERIAL: CARTRÓ PEDRA
DATA ESTRENA: 25 SETEMBRE 1983
La població d'Aiguafreda volia que el seu gegant representés un personatge noble i alhora evoqués els orígens de la seva població. És per això que es tracta de Guifré el Pelós, primer Comte Independent de Barcelona, fundador de la dinastia Catalana i pare de Catalunya. Gifré I va lluitar contra els sarraïns i va alliberar les nostres terres dels invasors. Després les va repoblar quan Aiguafreda encara no existia com a entitat pròpia.
Guifré el Pelós va ser el creador de Sant Martí del Congost, que ara en diuen Aiguafreda de Dalt, quina primitiva església, en terra de frontera, va ordenar consagrar poc després la seva filla i gran abadessa Emma, el 898, quan el comte ja havia mort.
Va vestit amb gales medievals i porta una espasa que li penja del cinturó que li cenyeix la cintura. Amb la mà dreta sosté un vell pergamí que representa la carta de donació i privilegis i que és la partida de naixement de tota la Vall Alta del Congost. Al pit exhibeix l'escut de la població d'Aiguafreda. Durant l'any 2004 se li va fer el vestit nou amb l'escut de la població actual.
El mateix dia de la presentació oficial dels gegants, a la plaça de l'Ajuntament, va ser batejat. El Sr. Albert de Sicília Cruells, secretari municipal del moment, va oferir una presentació per explicar la identitat dels personatges que Aiguafreda immortalitzava en els seus gegants. També van convidar els Srs. Ferran Cardenal i Pere Navarro, personalitats de l'àmbit polític d'aquella època, que testimoniaren l'acte.
Tant la Baronessa de Cruïlles com el Comte Guifré van acompanyats per una colla de sis capgrossos fets a la Casa Ingenio. Representen la mare, el pare, el nen...
LA GEGANTA: BARONESA DE CRUÏLLES
PES: 60 kg.
MIDA: 3,55 m.
MATERIAL: CARTRÓ PEDRA
DATA ESTRENA: 25 SETEMBRE 1983
El nom de Baronessa de Cruïlles li ve donat perquè el poble d'Aiguafreda volia que la seva geganta representés algú de la noblesa i que recordés els inicis de la història d'aquesta població. Volien, a més que simbolitzés també la dona d'Aiguafreda, una dona de gran bellesa, seriosa, afectuosa, amant de la seva llar i de la seva família, intel·ligent, comprensiva i una mica apassionada.
Així la geganta representa la Baronessa de Cruïlles, la noble família i nissaga que durant uns dos-cents anys va regentar la vida civil d'aquesta població. A la mà porta un pomell de roses, símbol de l'amor, la sensibilitat i la pau. Durant l'any 2004 se li va fer el vestit nou.
El dia de la presentació oficial dels gegants, a la plaça de l'Ajuntament, van aprofitar per fer el seu bateig. El Sr. Albert de Sicília Cruells, secretari municipal del moment, va ocupar-se de la presentació bo i explicant qui eren els gegants. També van convidar els Srs. Ferran Cardenal i Pere Navarro, personalitats de l'àmbit polític d'aquella època, que testimoniaren l'acte.
Tant la Baronessa de Cruïlles com el Comte Guifré van acompanyats per una colla de sis capgrossos fets a la Casa Ingenio. Representen la mare, el pare, el nen...
Alcaldes d'Aiguafreda del segle XX
|
Gener 1990 |
a |
Desembre 1901 |
Joan Garriga i Griñé |
|
Gener 1901 |
a |
Desembre 1903 |
Nicolau Colmer i Bellit |
|
Gener 1904 |
a |
Desembre 1905 |
Ramon Fitó i Mora |
|
Gener 1906 |
a |
Desembre 1913 |
Bonaventura Bassas i Aregall |
|
Gener 1914 |
a |
Desembre 1915 |
Miquel Salgot i Morell |
|
Gener 1916 |
a |
Març 1920 |
Daniel Cruells i Aregall |
|
Abril 1920 |
a |
Març 1922 |
Joan Aregall i Soler |
|
Abril 1922 |
a |
Setembre 1923 |
Ignasi Nadal i Camps |
|
Octubre 1923 |
a |
Març 1924 |
Pere Grifell i Vilardaga |
|
Abril 1924 |
a |
Febrer 1925 |
Daniel Cruells i Aregall |
|
Març 1925 |
a |
Desembre 1925 |
Joan Aregall i Soler |
|
Gener 1926 |
a |
Febrer 1930 |
Ramon Figueras i Pinós |
|
Març 1930 |
a |
Març 1931 |
Ignasi Nadal i Camps |
|
Abril 1931 |
a |
Gener 1934 |
Joan Puigdollers i Fontseré |
|
Febrer 1934 |
a |
Juny 1936 |
Jaume Sobrevias i Bou |
|
Juliol 1936 |
a |
Juny 1937 |
Josep Baqué i Font |
|
Juny 1937 |
a |
Gener 1939 |
Francesc Casacuberta i Roca |
|
Febrer 1939 |
a |
Juliol 1940 |
Rupert Roldós i Gómez |
|
Agost 1940 |
a |
Febrer 1941 |
Josep Felius i Riera |
|
Març 1941 |
a |
Setembre 1941 |
Miquel Salgot i Morell |
|
Octubre 1941 |
a |
Juny 1952 |
Pere Soldevila Siurans |
|
Juliol 1952 |
a |
Juny 1970 |
Joan Salgot i Garriga |
|
Juliol 1970 |
a |
Abril 1979 |
Jaume Soldevila i Molist |
|
Abril 1979 |
a |
Maig 1983 |
Ramon Fontdevila i Cunillera |
|
Maig 1983 |
a |
Abril 1999 |
Ramon Mir i Sala |
|
Abril 1999 |
a |
Abril 2007 |
Joan Vila i Matabacas |
|
Abril 2007 |
a |
|
Jordi Sambola i Serres |
Podeu ampliar la informació a: http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/cercar.php
