El territori

Situació

Aiguafreda pertany a la comarca del Vallès Oriental. Situat al seu extrem nord, el municipi toca a Osona, comarca amb la qual es troba també estretament vinculat.

Geogràficament se situa a l'extrem nord-occidental del massís del Montseny i al marge esquerre del Congost, entre la riera d'Avencó i el torrent de Martinet. Domina l’alta Vall del Congost. El terme es troba voltat de muntanyes: al nord, la carena que davalla del Muntanyà i Perafita vers la Riera de Martinet; a llevant, la Serra de l’Arca i el massís de la Calma; a sud, els cims de Tagamanent, Puig-agut i Montcau, enllaçats per Serra Madrona; al sud-oest, la Serra de Castellar i a ponent, els Cingles de Bertí on destaca, dominant el poble, la Cinglera del Cerdà.

Entorn natural

Bona part del municipi d'Aiguafreda es troba sota l’àmbit de protecció del Parc Natural del Montseny (pla aprovat el 1978 i declarat Parc Natural el 1987). El Montseny és també Reserva de la Biosfera de la UNESCO. Destaquem també, encara que dins d’altres termes municipals veïns, la llarga cinglera que tanca per ponent la Vall del Congost, coneguda amb el nom genèric de Cingles de Bertí i que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya des del 2002. El municipi, doncs, es troba envoltat d’espais d’interès natural, fet que li atorga una situació privilegiada.

La coberta vegetal predominant al municipi són els boscos, que cobreixen prop d’un 80% de la superfície total del terme. Les principals espècies són el pi blanc (pinus halepensis) i el pi pinyer (pinus pinea) als boscos de les Pinedes ( també coneguts com les Espinedes), mentre que als vessants de la Vall d’Avencó hi domina l’alzina (quercus ilex). Hi trobem també vegetació de ribera (bàsicament verns –alnus glutinosa– però també salzes i pollancres) al voltant de les rieres d’Avencó, de Martinet i seguint el Congost.

Geològicament, Aiguafreda i l’alta Vall del Congost es troben a la zona de transició entre els materials calcaris, amb presència de margues i gresos al sector ponentí de la vall, i els materials antics paleozoics de la Calma amb presència de pissarres  i esquistos, a la part de llevant. Morfològicament, el municipi es troba al mig de la línia de les serralades prelitorals catalanes.

Aiguafreda gaudeix d’unes característiques climatològiques particulars, que la diferencien del Vallès, però també de la Plana de Vic, amb la que tot i tenir més proximitat geogràfica, no comparteix les boires hivernals, freqüents al fons de la plana osonenca. El clima d’Aiguafreda es pot classificar com a mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual és de 12,7 °C i la pluviositat es troba al voltant dels 705 mm anuals. Els valors termomètrics extrems corresponen al gener (mitjana de 3,7 °C) i al juliol (22,5 °C), mentre que la precipitació assoleix els extrems anuals al febrer i juliol com a mesos més secs (mitjana de 41 mm) essent l’octubre (84 mm), el mes plujós.

L’activitat econòmica

Les principals activitats econòmiques del municipi giren al voltant de la indústria (especialment metal·lúrgica) i dels serveis (comerç, restauració, assistencials, de gestió...). El tèxtil i la construcció, sectors tradicionalment destacats al municipi, han sofert una davallada aquestes últimes dècades, primer el tèxtil, el darrer quart del segle XX i aquests darrers anys, la construcció. El fet que el sector dels serveis ocupi més de la meitat de la població activa del municipi és un reflex de la distribució de la força laboral d’acord amb els paràmetres d’una societat contemporània, semblant a força municipis catalans. Amb tot cal considerar el percentatge que actualment ocupa encara el sector industrial, tradicionalment destacat al municipi. L’estructura de la població activa és la següent (IDESCAT, 2010): 

Un lloc per visitar i viure-hi

Gràcies a la seva localització privilegiada, Aiguafreda és també un nucli residencial on gaudir del repòs com a lloc d’estiueig o on establir-s’hi definitivament per a viure. Els serveis que ofereix, amb el comerç obert els diumenges, les seves excel·lents possibilitats de comunicació i una situació de privilegi mercès a l’equidistància en què es troba de capitals com Vic o Granollers li atorguen un rang destacat entre els municipis d’aquest sector del territori.