Els arqueòlegs fan retrocedir l'antiguitat d'Aiguafreda de Dalt al segle VII.

Des d’abans dels treballs “in situ” se sabia que la recerca arqueològica proporcionaria resultats pel que fa al coneixement de la dinàmica històrica d'Aiguafreda de Dalt. Les dues campanyes d’excavació han donat resultats pel que fa al coneixement de la morfologia original de la cova-cripta, les seves grans dimensions originals, la seva funció funerària, la relació entre l’espai construït i les dinàmiques geohidrològiques del massís de travertí, etc. Els resultats més espectaculars, tanmateix, són els relacionats amb els enterraments. Si abans es coneixien 4 tombes a l’interior de la cova-cripta, cap d’elles amb individu associat, a hores d’ara es coneix un total de 11 tombes més, amb les restes de 15 individus. En aquest àmbit, les analítiques practicades a les mostres òssies localitzades, corresponents a 4 individus, han proporcionat una datació a l’entorn de l’any 680 per a dos d'ells. Aquests resultats permeten fer retrocedir l’antiguitat del conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt de finals del segle IX, com es coneixia tradicionalment, a la segona meitat del segle VII, fet que situa el bressol d’Aiguafreda entre els jaciments medievals més antics de Catalunya.